-------un homenatge a les arrels-------
Vam trobar
les botes de vi
sota el paraigua
d'una terra que es diu Penedès.
Vam assaborir
amb totes les paraules
el verd líquid de cada vers, i el poema
va trobar recer en el paisatge
i es va fer fèrtil a la vinya.
Acomodeu el paladar
i deixeu que la calma us persegueixi, i després,
quan us atrapi la seva dolça aroma,
no tingueu pietat de res ni per ningú...,
empreneu el camí del gust i del plaer
fins a trobar en el vostre imaginari
tot el bell paisatge que us envolta :
tot el vi que neix del Penedès.
Marc Freixas, 21 setembre 2014
diumenge, 21 de setembre del 2014
divendres, 19 de setembre del 2014
Algun escrupolós poema...
Algun escrupolós poema
voldria desfer-se del propi jo,
però sé que la puresa del romanticisme
tampoc recau en les paraules precises,
ni en cap vers perfectament estructurat,
ni en els tresors políticament correctes
que volen enamorar princeses de plàstic...,
prefereixo pensar de cor
en qui s'estima imperfecte, desmesuradament,
sense creure's mai un exemple a seguir d'amor.
Tot en els desitjos és estrictament personal de cadascú.
I els petons que desprens a la pell que estimes,
són com tota una llarga amplitud de carrer
per on només la teva tendresa hi deixa empremta,
on només hi pots accedir amb el teu art emocional,
on només els teus dits resseguiran amb tacte
una mena de poema inacabable, un tot de tu
que serà la teva obra definitiva en plena vida.
Marc Freixas, 19 setembre 2014
voldria desfer-se del propi jo,
però sé que la puresa del romanticisme
tampoc recau en les paraules precises,
ni en cap vers perfectament estructurat,
ni en els tresors políticament correctes
que volen enamorar princeses de plàstic...,
prefereixo pensar de cor
en qui s'estima imperfecte, desmesuradament,
sense creure's mai un exemple a seguir d'amor.
Tot en els desitjos és estrictament personal de cadascú.
I els petons que desprens a la pell que estimes,
són com tota una llarga amplitud de carrer
per on només la teva tendresa hi deixa empremta,
on només hi pots accedir amb el teu art emocional,
on només els teus dits resseguiran amb tacte
una mena de poema inacabable, un tot de tu
que serà la teva obra definitiva en plena vida.
Marc Freixas, 19 setembre 2014
dimecres, 3 de setembre del 2014
Nou poema inèdit!
----recordeu que aquest dissabte 6 setembre tenim Recital d'Amor i Silenci a les 19 h a l'Espai Pels Somnis, casal autogestionat d'Igualada, al Passeig Verdaguer, a les antigues piscines del casal----M'acompanya a la veu i al piano l'Albert Gàmez, un músic extraordinari que m'ha sorprès molt gratament amb la seva capacitat d'inspiració i melodia----el recital es basa en els poemes d'Amor i Silenci, en algun poema inèdit, alguna referència poètica obligada per part meva i en els poemes que l'Albert ha musicat, amb qui ara mateix estem treballant en el cd físic per tal de fer-lo sortir a la llum pública després de fer un Verkami (micromecenatge), però tot això ja us ho anirem informant quan realment toqui--------salut per a tothom!!!!----gràcies per seguir-nos les passes!!!!---estigueu atents.... que ben aviat es presenten unes quantes corbes poètiques i musicals perilloses (de bon fer, amb el bon sentit)--------------------ara us deixo amb aquest nou poema inèdit-----------
He nascut
de les entranyes de la mare
i del pensament i les reflexions del pare.
He llegit
de la vida d'alguns poetes que admiro
i de no gaires paraules dels diccionaris.
He begut
de la font que m'ocupa els dies
i de les aigües intenses que em sustenten.
He buscat
el miracle de la vida sense déus
i el desig de dormir entre somnis.
He trobat
el teu amor que no acaba mai
i la realitat de besar-te sense cap impediment.
Reinventarem de nou el món
a través dels ulls intensos de tothom.
Sabrem refer
la tendresa d'un cor immens, immensament,
acariciant de manera amable
tot un cos d'humanitat sense final.
Marc Freixas, 3 setembre 2014
He nascut
de les entranyes de la mare
i del pensament i les reflexions del pare.
He llegit
de la vida d'alguns poetes que admiro
i de no gaires paraules dels diccionaris.
He begut
de la font que m'ocupa els dies
i de les aigües intenses que em sustenten.
He buscat
el miracle de la vida sense déus
i el desig de dormir entre somnis.
He trobat
el teu amor que no acaba mai
i la realitat de besar-te sense cap impediment.
Reinventarem de nou el món
a través dels ulls intensos de tothom.
Sabrem refer
la tendresa d'un cor immens, immensament,
acariciant de manera amable
tot un cos d'humanitat sense final.
Marc Freixas, 3 setembre 2014
diumenge, 24 d’agost del 2014
Recital d'Amor i Silenci, a les 19 h
Us espero a les 19 h al Cafè Voilà de Manresa, C/Còs, 74
Recital d'Amor i Silenci amb Albert Gàmez al piano.
Marc Freixas és un poeta de carrer. Albert Gàmez és una veu amb piano.
La química poètica i musical pren una força extraordinària just quan la paraula es converteix en un vers lliure, i és llavors que tot agafa una dimensió màgica, és quan tot es diu amb aquella necessitat de fer saber que si volem podem esdevenir puresa poètica, puresa vital i realitat del nostre temps.Perquè tot es pot fer acompanyar de piano : per moments només amb una veu de carrer, puntualment el poema es fa cançó i la veu es converteix en piano.
Tot això i alguna cosa més ho trobareu al Recital d’Amor i Silenci, un recital basat en bona part del poemari “Amor i Silenci” de Marc Freixas, on també s’hi pot deixar caure algun poema inèdit, es comenta alguna referència poètica obligada i es fan algunes cançons que són els poemes del llibre musicats per l’Albert Gàmez amb el seu piano.
Intimitat i bellesa es barregen de crítica i reivindicació en un recital que vol ser un batec constant ple de vida i llibertat per tots aquells que desitgin gaudir-lo i escoltar-lo. Perquè creiem que la sensibilitat i la tendresa també es poden alimentar de paraules clares i contundents a la vegada.
Amor i Silenci al Voilà!
Recital d'Amor i Silenci amb Albert Gàmez al piano.
Marc Freixas és un poeta de carrer. Albert Gàmez és una veu amb piano.
La química poètica i musical pren una força extraordinària just quan la paraula es converteix en un vers lliure, i és llavors que tot agafa una dimensió màgica, és quan tot es diu amb aquella necessitat de fer saber que si volem podem esdevenir puresa poètica, puresa vital i realitat del nostre temps.Perquè tot es pot fer acompanyar de piano : per moments només amb una veu de carrer, puntualment el poema es fa cançó i la veu es converteix en piano.
Tot això i alguna cosa més ho trobareu al Recital d’Amor i Silenci, un recital basat en bona part del poemari “Amor i Silenci” de Marc Freixas, on també s’hi pot deixar caure algun poema inèdit, es comenta alguna referència poètica obligada i es fan algunes cançons que són els poemes del llibre musicats per l’Albert Gàmez amb el seu piano.
Intimitat i bellesa es barregen de crítica i reivindicació en un recital que vol ser un batec constant ple de vida i llibertat per tots aquells que desitgin gaudir-lo i escoltar-lo. Perquè creiem que la sensibilitat i la tendresa també es poden alimentar de paraules clares i contundents a la vegada.
Amor i Silenci al Voilà!
dijous, 31 de juliol del 2014
Poemestiu 2014 --Festival de Poesia de l'Empordà---
Em trobareu el dia nou d'agost, a Castelló d'Empúries, a les 17 h, fent uns quants versos lliures ----a la Sala Gòtica de l'Ajuntament---
---amb un munt de poetes excepcionals i una cantautora que val molt la pena d'escoltar-------
Poetes :
Vinyet Panyella, Sandra Domínguez Roig, Ricard Garcia, Teresa Bosch, Quim Ponsa, Albert Cuevas, Júlia Costa, Montse Cufí, Quim Martínez, Sílvia Casamort, David Madueño i un servidor.
Cantautora :
Meritxell Gené
El cartell :
---amb un munt de poetes excepcionals i una cantautora que val molt la pena d'escoltar-------
Poetes :
Vinyet Panyella, Sandra Domínguez Roig, Ricard Garcia, Teresa Bosch, Quim Ponsa, Albert Cuevas, Júlia Costa, Montse Cufí, Quim Martínez, Sílvia Casamort, David Madueño i un servidor.
Cantautora :
Meritxell Gené
El cartell :
dijous, 26 de juny del 2014
Quasi bé quaranta anys
Un poeta de carrer
de quasi bé quaranta anys,
és un mig poeta
que enfoca perillosament
el futur amb esperança.
Estrafent el coll
per mirar de dir el vers lliure...,
estrafent el vers amb el coll
per mirar de cantar més alt
i decidir si convé cridar
per tal de fer entendre
que tot és més senzill
del que ens pensem.
Un poeta de carrer
de quasi bé quaranta anys,
no és que sigui ni mal ni bon poeta,
tan sols és mig poeta, i si de cas,
el què fa és escriure allò que li dol
perquè no ven la seva ànima
a cap diable poètic i manipulador.
I desitja
que es faci justícia
a través d'un amor vital i necessari.
Marc Freixas, 26 juny 2014
de quasi bé quaranta anys,
és un mig poeta
que enfoca perillosament
el futur amb esperança.
Estrafent el coll
per mirar de dir el vers lliure...,
estrafent el vers amb el coll
per mirar de cantar més alt
i decidir si convé cridar
per tal de fer entendre
que tot és més senzill
del que ens pensem.
Un poeta de carrer
de quasi bé quaranta anys,
no és que sigui ni mal ni bon poeta,
tan sols és mig poeta, i si de cas,
el què fa és escriure allò que li dol
perquè no ven la seva ànima
a cap diable poètic i manipulador.
I desitja
que es faci justícia
a través d'un amor vital i necessari.
Marc Freixas, 26 juny 2014
dimarts, 17 de juny del 2014
Dels problemes de Barcelona i altres pobles
Aquesta vegada un article, una opinió....----------
---de les conseqüències d'aquesta democràcia malalta que tenim---
Perquè ja és hora de canviar-ho tot amb un foc més nou---
Les opcions hi són, per tant, ens cal només perseverança eternament inacabable per tal de fer possible una nova democràcia directa amb el poble i per al poble--------perillós? i tant! --perillosíssim! -------però després del perill sempre arriba la calma, no?--------hem de trobar escletxes per on fer-hi entrar la feblesa del poder establert actualment, i així, d'aquesta manera, nosaltres, el nosaltres que tot ho vol reinventar i renovar i trencar per fer-ho tot més nou i net i pur, aleshores és quan hem d'aprofitar d'entrar de cop pel forat que quedarà més gran, i és en aquí on ja tot esdevindrà real i democràtic tal i com ho entenem el nosaltres que tot ho vol, en definitiva, trencar, per fer-ho nou i net i pur, com deia---------ja no sé ni si m'he fet entendre o no, però necessitava dir totes aquestes coses...--------------amb cap, amb peus, amb potes o sense, i no visc a Barcelona, però aquesta és una senzilla, directa i humil opinió d'algú que recolza profundament la creació de coses noves per tal de destrossar les coses establertes que no funcionen i són caducades--------------això si, amb respecte, però amb energia!-------------------
Marc Freixas, 17 juny 2014
---de les conseqüències d'aquesta democràcia malalta que tenim---
Perquè ja és hora de canviar-ho tot amb un foc més nou---
Les opcions hi són, per tant, ens cal només perseverança eternament inacabable per tal de fer possible una nova democràcia directa amb el poble i per al poble--------perillós? i tant! --perillosíssim! -------però després del perill sempre arriba la calma, no?--------hem de trobar escletxes per on fer-hi entrar la feblesa del poder establert actualment, i així, d'aquesta manera, nosaltres, el nosaltres que tot ho vol reinventar i renovar i trencar per fer-ho tot més nou i net i pur, aleshores és quan hem d'aprofitar d'entrar de cop pel forat que quedarà més gran, i és en aquí on ja tot esdevindrà real i democràtic tal i com ho entenem el nosaltres que tot ho vol, en definitiva, trencar, per fer-ho nou i net i pur, com deia---------ja no sé ni si m'he fet entendre o no, però necessitava dir totes aquestes coses...--------------amb cap, amb peus, amb potes o sense, i no visc a Barcelona, però aquesta és una senzilla, directa i humil opinió d'algú que recolza profundament la creació de coses noves per tal de destrossar les coses establertes que no funcionen i són caducades--------------això si, amb respecte, però amb energia!-------------------
Marc Freixas, 17 juny 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.