Ens cauen al damunt les llàgrimes dels dies.
A la retina
hi tenim el desig ple d'aigua a vessar.
Dins l'esperança se'ns perd el nord, les il·lusions i el més enllà.
Tenim el cos cansat per la desgràcia... abatut
donant mil voltes a si mateix, falla el poder adquisitiu
i cau la casa al precipici.
Cronometrem el temps que queda, i la vida
segueix el curs en els camins dictatorials...,
inacceptable!!
Amor meu, has de saber que t'estimo amb bogeria
i anirem junts fins més enllà dels límits establerts per la llei.
Marc Freixas, a vint-i-quatre de juliol de dos mil dotze
Sóc en Marc Freixas i Morros, un poeta de carrer que vola com un ocell sense traves, una paraula que viu en cada vers. Bloc de llibertat poètica per fer de la cultura una flama encesa que batega inevitablement per dins del pensament. Foc a les mans, País etern i amor sense límits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
una declaració d'amor i una declaració de principis, marc
ResponEliminam'agrada especialment el principi també
una abraçada company
joan