Escriure versos lliures i nou poema inèdit

No sé exactament quins són els motius, els fruits que fan de guia en aquesta caminada incansable del propi fet d'escriure-ho tot amb versos lliures, però quan ho faig, sento palpitar el cor amb un ritme diferent... emocionat per tot el que m'envolta, llavors tinc present el desig d'anar sempre una mica més enllà, em ve una inspiració que provoca aquella necessitat immediata de dir les coses que passen al meu voltant, i aquesta necessitat immediata també es converteix en amor i bellesa al mateix temps i a parts iguals. El què us vull dir és que no puc viure sense escriure perquè tinc el compromís de fer-vos saber tot allò que succeeix en aquesta terra nostra... tinc la necessitat de fer-ho, i potser aquests en són els motius principals.

Marc Freixas, 1 de juliol de 2012


Protecció, mans, infants, família i amistat... per damunt de tot--quan parlem de confiança i complicitat-- què en penseu?

Imagino...

Imagino les teves fissures
en els camins voluptuosos dels palmells.
Infinit estel de cos petit i tendre
que remena la mirada innocent
damunt les promeses incompletes... engany de grans
per apaivagar innocència amb ulls nus, desprotegits,
malferits de nuesa, portadors del somriure amagat entre plors.
No vols esbiaixar la netedat i la puresa
d'aquells voluptuosos palmells
apaivagant la innocència dels ulls nus
que provoquen fissures al cos petit i tendre.
Imagino la brevetat dels instants
perquè penses en aquelles mans plenes de futur
i saps de la por irremeiable pels sentits
ara que repenses la vida i el demà dels teus descendents.
Protegeixes el destí dels nous equipatges
en el viatge llarg de la complicitat.
Ens uneix la confiança
dels amors adquirits pel vincle familiar,
i després refem les amistats
perquè hem estat capaços de trobar el punt de partida.
Imagino les teves fissures
i la brevetat dels instants.

Marc Freixas, a 30 de juny de 2012