Hem guanyat un accèssit al "Primer concurs literari Enjoy Barcelona"
organitzat per "ep!espectacles poètics". Es tractava de fer un poema o
una prosa poètica on la ciutat de Barcelona n'havia de ser la
protagonista, i a poder ser amb una vessant crítica.
Vull compartir amb vosaltres la meva emoció i el poema guardonat...--i
vull que sapigueu que un cop dit això, també cal fer saber que sóc dels
que penso que l'art, la cultura i qualsevol cosa feta des del respecte i
amb el cor ja té una vàlua i un mèrit incalculable, per tant aprofito
per felicitar des d'aquí als altres guanyadors i a tots els participants
d'aquest concurs que de ben segur també mereixen qualsevol dels
premis... perquè em veig amb la necessitat de dir-ho, i perquè la
cultura l'hem de fer créixer entre tots...---perquè és de tots!!---
Barcelona és molt gran
i petita a la vegada.
Hi ha carrers
per on hi passeja la riquesa
mentre a d'altres s'hi mor un “ionqui”.
La raó de viure lluny de tot
es transforma en realitat
amb bars com l'heliogàbal, per exemple...,
i en allí pots treure't els mals del món capitalista,
escoltar melodies estridents o ben acústiques,
desfer-te del dimoni i fotre't una estrella freda.
T'escric aquest poema
que parla de la gran ciutat
i es fa petita a la vegada.
-accèssit en el primer concurs literari enjoy barcelona-
http://concursenjoybarcelona.wordpress.com/2012/07/
Sóc en Marc Freixas i Morros, un poeta de carrer que vola com un ocell sense traves, una paraula que viu en cada vers. Bloc de llibertat poètica per fer de la cultura una flama encesa que batega inevitablement per dins del pensament. Foc a les mans, País etern i amor sense límits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada