L'Antony

Molt bon dia altra volta!! Avui és dinou de juliol de dos mil dotze... i toca deixar-vos gaudir d'un poema de música, d'un geni contemporani que canta i toca el piano la mar de bé!!

--La vida, sense música
seria quelcom més que un buit dins les nostres ànimes--

L'Antony

l'antony
ara seu al piano...

la màgia del cant,
la perfecció en el to de veu,
una tecla negra, dues de blanques,
un espai buit en el temps melodiós,
un ritme lent, trencat, de bon compàs

la riquesa neix a cada cançó escoltada,
la meravella fructifica com un gran tresor
sense necessitat de trobar-hi aquell or perdut que mai ha estat tan a prop de les mans
i que només és el regal de gaudir la música que va cap a nosaltres
i cap al cor...

única direcció possible dels versos
expressats mentre la calma segueix el seu camí
i la suavitat del piano
acaricia les millors notes possibles
mentre el geni continua assegut sense perdre cap instant de concentració



només al cor i en nosaltres
hi gaudeix la música,
només un bon regal
per acomiadar l'antony més poètic


Publicat a relatsencatala.cat el cinc del dos del dos mil vuit

http://www.youtube.com/watch?v=tg994BPCOIo