Els cossos que somies
ressegueixen amb la meva mà
tot el paisatge etern de color verd.
Destries cada minut
en la senzillesa que no coneixes,
en poetes que parlen
i saben escoltar.
En els arbres hi ha la resposta
a cada bellesa inequívoca
des de la immensitat
fins a l'inici. I tot torna a començar
perquè hem estat capaços
d'estendre la mirada
més enllà dels propis ulls.
-els cossos que somies
són arbres amb resposta-
Marc Freixas, a tretze de febrer de dos mil tretze
Si us ve de gust, reserveu "Amor i Silenci"--teniu temps fins el 22 de febrer!!--
http://micromecenatge.lacomarcaledicions.com/productes/amor-i-silenci
Sóc en Marc Freixas i Morros, un poeta de carrer que vola com un ocell sense traves, una paraula que viu en cada vers. Bloc de llibertat poètica per fer de la cultura una flama encesa que batega inevitablement per dins del pensament. Foc a les mans, País etern i amor sense límits.
dimecres, 13 de febrer del 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada