La paraula
és una medecina natural
que guareix mentalment el jo
protegint cada vers de mals
incomprensibles
per esdevenir finalment com a poema.
Necessito aquest aire poètic que
respiro...,
la calma, creada de manera biogràfica
traspassa qualsevol dolor involuntari
i provoca situacions plaents
d'inspiració.
I el caliu que s'engendra amb la mirada
dels ulls
quan llegim allò que s'ha produït
conjuntament amb el talent,
ja fa que tot tingui un sentit
esplèndid a la vida, en la vida
i en la pròpia de cadascú, si ho
desitja.
La paraula, ben ferma,
continua essent una medecina natural
que respira un aire poètic
incomparable.
Marc Freixas, del poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada