Treu-te la roba sense pressa
i ensenya'm la ferida
que t'ha fet la bala dins del cor.
Fes-me créixer del no-res,
alça'm de la terra fins als teus ulls
i habita'm amb llàgrimes d'absència.
Marc Freixas, a vuit de febrer de dos mil tretze
--poema pels que ens deixen--
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada