Ofegant la veu
dins la cova del llop
perquè crides desesperadament
i vols escapar del domini masclista
dictatorial
que rebenta la teva boca plena de roses... afamada
per culpa d'una carn assassina que colpeja la pell sensible.
Princesa de rostre perdut en mil batalles
que persegueixes el somni de viure
... de somriure...
perquè pateixes en pròpia pell
la crueltat i l'agressió,
la pallissa sense raó
ni fonament.
Odi injustificat
en cossos maltractats,
violència gratuïta
d'una colla de fills de puta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Preciós poema i versos ben trobats per aquest tema tan actual.
ResponElimina