Lliurem batalles d'infants
només si la branca de l'arbre
és un fusell carregat d'enginy
amb el record innocent d'ahir.
Et proclamo príncep guerrer
en nom de la guerra. Et faig heroi
de tots els esclats de victòria, just avui,
ara que entregues amor incondicional
mentre expliques a la dona les raons innocents
de quan enceníeu els dies
després de totes les derrotes viscudes
perquè era necessari plorar, saber coses del dolor
i entendre la vida des de tots els angles,
amb tenacitat i perspectiva crítica.
Avui ja no cal vessar llàgrimes d'ahir.
La tristesa d'aquells dies adults
era el somriure de tots aquells nens que jugaven a fer de soldat
sense saber de la mort caòtica
que vestia carrers negres plens de cossos...,
plens de dol
en nom de la guerra.
Marc Freixas, a vint-i-sis de juny de dos mil dotze
-publicat a www.relatsencatala.cat/relat/en-nom-de-la-guerra/1039703 el 27 de juny de 2012-
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada