La professora de ballet clàssic de la meva filla em va demanar de fer un
poema per al proper dimecres dia 27 de juny de 2012 en motiu de l'espectacle que han preparat
pel fi de curs, i aquest n'és el resultat.
El teu ritme
és una dansa que dibuixa la tendresa
amb una pintura sensible a cada racó de l'escenari.
Hi ha ombra damunt les passes
per fer-hi cabre la bellesa en ple moviment...,
i direm el nom de cada música
mentre acomodem aquesta sensibilitat innata
al bell mig de les flors que viuen dins les emocions.
Direm doncs
que la dansa harmonitza el teu ritme amb obres orquestrals
acompanyant paisatges ben íntims i plens de calma... volgudament
allà on el silenci es fa present
i tot esdevé màgia pels sentits.
Ara ja sabem del cert
que la pintura és sensible a cada racó de l'escenari
perquè el teu ritme
dansa amb la tendresa d'una manera inigualable
i la converteix en eterna fins més enllà de l'infinit.
Marc Freixas, a 20 de juny de dos mil dotze
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada