Totes les muses del teu cos

Poso les teves mans
damunt les tecles d'algun piano
per acariciar-te els dits
sabent que tot esdevindrà melodia
allà on les notes queden afinades per sempre.
Vull escoltar la tendresa
mentre la música dansa.
I amb el pas delicat
refaré la coreografia generosa
que assaboreix la meva boca
quan els ulls ressegueixen la bellesa
just en els moments precisos
on es mouen totes les muses del teu cos.
Dolcesa volguda i exagerada
per atraure aquelles notes
que ja queden afinades per sempre...,
per atraure la teva boca assedegada
i el gust dolç dels teus petons de sucre,
ara que els llavis
ja demanen la meva atenció
amb un amor desmesurat
que protegeix cada centímetre de tu
abraçant delicadament la pell, finalment enamorada
damunt les tecles d'algun piano
que portarà el teu nom gravat a les seves entranyes.

Marc Freixas, a tretze de juny de dos mil dotze