Gràcies pels dies blaus

Avui hem acabat d'exhaurir una història molt maca viscuda amb una gran intensitat.
Aquest matí, no fa gaire estona mentre anava amunt i avall amb la furgoneta de la feina, he parat a recollir el Pere, un avi entrany...able d'aquells que es fan estimar a primer cop d'ull--imagineu-vos ara que ja fa uns quants mesos llargs que el conec, com l'aprecio i l'estimo després de portar-lo molt sovint al centre de dia on treballo des de fa uns quants anys-- El Pere sempre em recordava el dia que vaig anar amb en Cesk a fer-hi un recital no fa massa, i deia : "Marc, a veure si enredem a la meva dona per comprar-te el llibre!!" i jo sempre li responia que ja li donaria sense que m'hagués de donar res, que quan el tornés anar a buscar els hi faria arribar un exemplar, però ell, tossut com és sempre que li deia això em responia que ni parlar-ne : "no, no!! jo el teu art el vull perquè val molt més del que val el llibre... i que no se'n parli més!!" llavors jo me'l mirava amb cara de no saber com actuar (fa molt de respecte veure els ulls d'un home amb el seu bagatge ple d'experiència, i entendre i notar que aquesta mirada que fa és plena de sentiments i emoció... veure que se li humitejaven els ulls mentre em parlava) i em quedava quiet, palplantat, immòbil, fins que esclatava un somriure per intentar treure ferro a l'assumpte--penseu que tot això passava amb pocs segons, però caram... quantes coses ens dèiem sense dir massa!! no sé si us ho podeu imaginar, però per a mi és del tot inesborrable!!
Tot això us ho explico perquè tenia ganes de compartir amb vosaltres algun d'aquests records imprescindibles que em queden a la memòria i que d'alguna manera ja m'acompanyaran sempre dins "El llarg camí d'escriure", dins aquests dies tan blaus i meravellosos on he gaudit com un nen a punt d'assaborir la llaminadura que més li agrada.
Records que fan olor de rumba amb l'Albert Ferrés i els seus Terratombats, records de Bellreguard a La Safor amb el company, amic i poeta Enric Pellicer... records de música barrejada amb versos lliures...
i alguna recompensa verkamiana que falta concretar per acabar de posar punt i final en aquest recorregut de trajecte literari... i alguna cosa que em deixo... i alguna altra que vindrà en un futur no massa llunyà--alguna cosa relacionada amb la calma, els nostres drets individuals a existir cadascú a la seva manera, els silencis imposats i els amors possibles, impossibles, somiats, no somiats... amors per conquerir!! tot en un mateix fil conductor dividit en dues parts dins un proper poemari-------però ara toca tenir els peus fermats a la terra, donar les gràcies per tots aquests dies blaus viscuts fins avui--donar les gràcies per tots els dies blaus que han de venir-----i donar les gràcies també a aquest bloc http://vololliure.blogspot.com.es/2012/03/los-dies-blaus.html
per creure que els dies blaus poden fer-se acompanyar de fotografies... gràcies per voler recordar aquest poema....-----gràcies a tots!! sense vosaltres això no hauria estat possible!!una abraçada, petons... i ara toca agafar forces per continuar aquest camí començat!!!!Recordeu : Calma, Amor, Silenci... i sobretot dies blaus!!!!