Rere el desig
hi ha la mirada de somnis per conquerir,
i fanals encesos amb poca llum
perquè tens els ulls mig tacats, tancats
mentre procures tenir cura de les llàgrimes
que no vols emplenar per cap mena de pressa.
I ara, al carrer
imagino braços destrossats
i condemnats a la misèria final... absoluta.
A la meva llar infectada
em culpo de tota impotència pròpia... mortal.
Després et busco els anhels,
el somriure i les emocions
i el tacte, les paraules precises
i els versos més bells que existeixen...,
i encara sóc incapaç de trobar la perfecció, renego de mi mateix
i em desfaig a trossos la pell-imperfecte-
per no saber triar versos plens de salut.
Tot desemboca en un desencís
i em porta inevitablement altra vegada a la meva llar infectada.
Haurem de fer la força bruta junts
i practicar decididament el sacrifici inhumà
de trencar la cadena de ferro rovellat
que ofega de manera salvatge el nostre coll.
Perquè tot és rere el desig, i encara ens espera
aquella nostra mirada de somnis per conquerir.
Marc Freixas, a quinze de juny de dos mil dotze--poema inèdit--
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada